Tema 1. La Pedagogía Renovadora i Innovadora
En aquesta sessió vem realitzar una serie d'exercicis relacionats amb el fútbol, en la qual es van introduïr una mica els conceptes del temari.
Exercicis/Jocs:
Joc deu passades amb canvi de tamany del camp:
Amb equips d'unes 5/6 persones haviem d'conseguir fer 10 passades entre nosaltre sense que l'altre equip l'interceptés.
Passes de tècnica:
Aquest exercici de tècnica ens haviem de posar per parelles, una cada costat del camp i haviem de passsar-nos la pilota.
En un primer moment no hi havia cap indicació, però després ens l'haviem de passar rasa, és a dir, que la pilota no deixés de tocar el terra i finalment picada (la pilota havia de volar fins al compay).
Rondo petit:
En aquest exercici, en grups de 5, ens haviem de col·locar al voltant d'un quadrat d'uns 2 metres de costat. Quatre persones havien de posar-se a cada aresta i una altre al mig. L'objectiu consistia en passar-se la pilota entre els quatre sense que el del mig l'interceptés. Si el del mig aconseguia la pilota, és canviava la posició amb la última persona que havia tocat la pilota.
Després varem realitzar les següents variants:
Joc de possessió:
En aquest exercici es van fer 3 grups de 5-6 persones, que estaven distribuïts de la següent manera:
Un equipe estava a la línia que divideix el camp i els altres dos, un a cada costat del camp.
En un primer moment, un dels equips del costat, el que tenia la pilota, havia de realitzar cinc passades mentre 4 participants de l'equip central els hi anaven a treure. En el cas de que s'aconseguien de fer els 5 passos. S'havia d'enviar la pilota a l'equip de l'altre cantó, mentre que l'equip central enviava quatre persones diferents a intentar aconseguir la pilota. En el cas de que l'equip del mig aconseguia la pilota, els dos equips es canviaven les posicions.
Partit:
L'últim exercici va ser un partit de fútbol entre dos equips. Les mateixes normes del fútbol s'aplicaven, però, no hi havia porters i tampoc es podia entrar a la porteria.
Quan portavem una estona jugant, es va introduïr una altra pilota.
Explicació temari amb prezi:
Estructura:
Si un docent fa una descripció genèrica de la tasca i sense retroalimentació, el participant no estarà tant motivat (NPB tema 5). La falta de retroalimentació fa que l’estudiant no tingui calr que ha de fer. Això també passa si no es dona la finalitat de la tasca. L’alumne no podrà identificar els punts pricnipals que ha de realitzar, i per tant, no hi ha una correspondencia clara entre el que havia de fer i el que ha fet (Ortiz et al, 2019).
En el moment de plantejar una sessió l'esducador a de tenir uns punts en compte:
Per aconseguir aquests punts, és essencial que hi hagi una planificació i organització de la sessió
Quizzizz:
Aquesta activitat consistia en una serie de preguntes que podien ser tipus test, de multiresposta o inclús d'escriure, i totes les preguntes anaven sobre el tema de l'organització.
Organització de la Sessió. _ Quizizz.pdf
MakeItMeme:
La última activitat va consistir en realitzar una serie de mems en format competitiu sobre el tema. A l'alumnat li va agradar molt però la majoria dels acudits creats no tenien relació amb la organització de la sessió.
https://drive.google.com/file/d/1S2tzgRs1eMF4a6dLvOBKbVYk6fgBZ5lZ/view
En aquesta sessió es va posar un exemple d'una mala organització de la sessió. Ja que es va realitzar en ordre invers a com s'ha de fer.
El feedback va ser el primer que vem fer, preguntant-nos que ens havia semblat la sessió... Com que realment no l'haviem fet era impossible dir res de profit
En primer lloc es va fer el descalfament, que el vàrem fer amb un joc cooperatiu amb grups de 4. Ens haviem de posar en un quadrat marcat per cons, de manera que cada participant estava en un con. Llavors, el que tenia la pilota l'havia de passar a algú altre i anar al seu lloc, així successivament.
A continuació vàrem fer la part principal, la qual consistia en el Pichi.
Després vam fer l'escalfament, el qual era el joc de la bomba. En primer lloc el vam jugar tot el grup sencer, però com que molt poca gent estava sense fer res, i el que es vol és que el temps de compromís sigui alt, vam dividir-nos en grups de 4-5 persones.
Finalment vàrem fer la benvinguda. Era un exemple molt clar de que no es pot fer el final, ja que ja no pots explicar el que es farà durant la sessió i els seus objectius quan ja l'has feta.
A més a més, ens van repartir unes targetes de diferents colors:
Durant la sessió ens van preguntar en moments puntuals quina era la nostra situació respecte el color de les targetes. Crec que això va ser un bona manera d'entendre els diferents tipus de temps, aj que alguns poden confondre una mica al prinicipi.
És molt important orgnitzar bé la sessió ja que sinó poden passar diferents coses:
I és per això que un bon plantejament propicia:
Per això l'estructura de la sessio acostuma a ser així:
I a més a més s'ha de tenir en compte la nivell de partida dels participants, els seus interesos i motivacions, les posibilitats i limitacions. També s'ha de regular com es dona la informació, ja que no la pots donar tota de cop perquè no se'n recordaran. Finalment és molt important que s'inverteixi en el temps d'aprenentatge:
Tipus de temps (Ballenato, 2007):
El més important és que s'aconsegueixi que els alumnes tinguin el màxim de temps dedicat al compromís motor
En la meva opinió, és una molt bona manera de visualitzar una mala organització. A més a més, tot i que es vulgui fer totalment invertit durant el feedback, van haver d'explicar alguna cosa respecte com aniria la sessió, com poden ser les targetes. Així que, tot i que es vulgui fer invertit, hi ha coses que si es volen fer, és impossible fer-les al acabar una sessió.
Segons Olmedo (2000), hi ha diverses maneres de perdre temps:
Ballenato, G., 2007. Gestión del tiempo. En busca de la eficacia. Ediciones pirámide.
Olmedo, J. A., 2000. Estrategias para aumentar el tiempo de práctica motriz en las clases de educación física escolar. Revista Apunts d’Educació Física i Esports, 59, 22-30.
Ortiz, G., Rosas, M., Codorniz, E., 2019. Precisión instruccional y disciplina en el aula en estudiantes de secundaria. Enseñanza e Investigación en psicologia, 2, 217-230.