En aquesta primera sessió s'havia d'escollir una habilitat motriu, analitzar els elements essencials i descriure'ls, enregistrar-nos realitzant-la i finalment valorar l'execució i crear una petita tasca.
1. Habilitat Motriu Escollida: Llançament de Javalina
2. Enregistrament:
https://www.youtube.com/watch?v=pJC72GgDmRQ
3. Elements Fonamentals:
A nivell coordinatiu, durant el llançament, tot el cos hi està involucrat, tot i que les diferents parts porten accions molt diferents.
Tronc Inferior: en primer lloc realitza una cursa inicial, la qual passa a ser creuada. En el moment del llançament, la cama posterior fa la passa més ample per guanyar velocitat, i la cama anterior es bloqueja. Aquest últim moviment s'anomena doble pas.
Tronc superior: durant la cursa inicial, el braç amb el qual portem agafada la javelina es porta flexionat a l'alçada dels ulls. Quan la cursa passa a ser creuada, l'extremitat superior es va estirant cap enrrere progressivament. Finalment, quan s'executa el doble pas, es llença la javelina portant el braç endavan una mica flexionat.
El tronc superior ha de mantenir-se sempre recte endavant i en la fase de llançament s'ha de portar endavant per acabar de transferir moment a la javalina.
En resum, l'inici seria el començament de la cursa i el final el moment en que es deixa anar la javalina. A més a més hi ha els moments clau de fer les passes creuades, estirar el braç, fer el doble pas i el llançament propi de la javalina.
4. Rúbrica
https://docs.google.com/document/d/1SrAKbgH2r7ilm1_XljGOglVLmBASrqAdkRpmgIYnn1I/edit?usp=drive_open&ouid=103120535055482933669
5. Aplicació de la Rúbrica
Analitazant el vídeo del nostre company vem determinar que estava en els nivells següents:
Cursa d'Impuls: 1
Passos creuats: 2
Doble Suport: 0
Descàrrega: 1
6. Feedback
Al ser una habiliat molt tècnica en primer lloc explicarem a l'esportista quins són els punts claus que ha de millorar. Durant aquesta explicació es demostra el moviment que es vol aconseguir.
Si posem per exemple la cursa d'impuls, com que el que es vol aconseguir és que el braç es porti flexionat a l'alçada dels ulls, doncs li explicariem i li demostrariem de manera simultània.
7. Tasca
Com que són diferents punts els que són necessaris treballar i no es poden practicar tots a la vegada amb un mateix exercici, ens hem enfocat en el tronc superior.
La tasca que hem preparat ha sigut realitzar un explicació amb una demostració, tal i com s'ha dit en el punt 6, i a continuació l'execució per part del company, però, de manera lenta. D'aquesta manera el que hem buscat ha sigut que es pugui centrar en els elements tècnics a millorar. A mesura que li sortia, li hem fet fer amb més velocitat fins a tal de que li sortis correctament.
https://www.youtube.com/watch?v=u9kUZrC7E0M
En aquesta sessió vem treballar els continguts del tema amb una activitat que vam realitzar per grups amb l'aplicació de Miro.
L'activitat consistia en relacionar diferents targetes i co·locar-les al seu lloc corresponent.
Com que el tema tracta un mica la història de la pedagogia. Durant el S. XIX i XX, els pedagogs i pensadors progressites van voler introduir canvis importants en l'aprenentatge i per iaxò es van desenvolupar noves concepcions pedagògiques que promovien la llibertat, l'experimentació, la creativitat, la intel·ligència i l'autogestió.
En el camp de l'activitat física i l'esport els autors més importants van ser Juan Herbart, Maria Montessori, Ovide Decroly, Johann Pestalozzi, Jean-Jaques Rousseau i Jan Piaget. Amb tot el trebll d'aquests autors més el treball d'altres camps com podrien ser la filosofía o la antropología, van sorgir dos enfocaments principals:
Teoria Sociocultural (Vigotsky, 1978): importància de la interacció social.
Aprenentatge Social (Bandura, 1977): explica com les persones aprenent coses noves i desenvolupa noves conductes amb l'observació d'altres individus. Era una teoria d'aprenentatge evolucionada de la de Skinner.
En aquesta figura podem trobar les diferents ciències que van intervenir juntament amb els autors i les teories desenvolupades.
La influència dels diferents camps i les noves teories amb propostes innovadores van tenir molta influència en l'Activitat Física i es poden identificar dues etapes:
Etapa Idealista i Romàntica:
Etapa Científica i Tecnològica:
Els educadors motrius van despertar tots els valors intrínsecament educatius de les manifestacions motrius que es poden donar en els grups socials tant en l'educació física com a matèria curricular com en l'activitat física dirigida per un educador (Arnold, 1991):
"Com s'ha indicat, el concepte de moviment proporciona al dissenyador del currículum l'oportunitat de reconciliar les demandes de l'educació i l'escolarització. Reconèixer això no significa debilitar la posició del moviment en el currículum, sinó al contrari, enfortir-lo, ja que per la seva inclusió ja no depèn exclusivament d'una justificació educativa." (Arnold, 1991).
La innovació en sí, el que busca són canvis que pretenen introduir novetats, tant sigui com modificant elements ja existents com implementant-ne de nous. Aquests canvis s'acostumen a produïr quan hi ha una discomformitat o quan s'està cansat de fer sempre el mateix. Actualment, amb les competències dels alumnes del S. XXI es reflexa que per innovar, ara s'ha de produir un canvi en el rol del docent.
Les habilitats dels docents per captar l'atenció dels alumnes i tenir un tracte directe amb els alumnes són elements decisius per implementar canvis. Un cop s'identifica la meta a la que es vol arribar, s'ha d'identificar què ens fa falta, quant de temps necessitarem, a qui implicarà i quins passos s'han de fer.
Per això és important que els docents tinguin la capacitat d'ensenyar i també l'habilitat per a què els alumnes aprenguin atenent a les seves necessitats concretes.
En resum la innovació en l'educació es basa en:
De manera aïllada les punts anteriors no poden ser considerats innovació en l'educació, ja que la seva confluència i el necessari canvi de rol en el docent poden predisposar l'aparició d'escenaris educatius innovadors que s'han de retroalimentar.
Tot i aixó, després del necessari canvi de rol del docent, s'ha de concretar, en els següents temes, diferents metodologies d'intervenció que sempre poden ajuden en el funcionament d'una funció docent innovadora en l'activitat física i l'esport dirigit.
En aquesta última sessió del tema de la Pedagogía Renovadora i Innovadora vàrem fer una seríe de jocs en el qual vàrem posar en pràctica el temari. Es van utilitzar recursos com la pregunta reflexiva, el feedback, l'autogestió i l'ús de diferents estratègies didàctiques com pot ser l'aprenentatge explícit i l'implícit.
En primer lloc vem realitzar el Joc de 2 Sí, 3 No. Aquest joc consistia en escapar-te d'un altre participant sense que aquest et pillés, per salvar-te, havies d'agafr-te de la mà d'una persona que estava agafada d'una altra. Llavors, la persona que estava pillant, passava a ser perseguida per la persona que estava de la mà de la que el que s'estava escapant s'ha agafat.
Com que al començament del joc hi havia molta gent sense participar, es van anar afegint perseguits i perseguidors per tal de que hi hagués més temps de pràctica motora.
El següent joc va ser el de les 3 pilotes, en aquest cas es van formar dos equips i es van colocar al voltant del camp. A més a més, hi havia tres pilotes col·locades a dins del camp.
Llavors tots havien de sortir a jugar a dins del camp. Aquest joc consistia en un Mata-Conills per equips. Llavors, quan un participant era eliminat havia de sortir del camp, i per tornar a viure podia (sense entrar al camp), tocar un jugador contrari amb la mà (el qual quedava mort), mata amb un pilota o encistellar la pilota a la cistella. En aquest últim cas tots els jugadors de l'equip eliminats, quedaven vius.
Amb totes aquestes normes guanyava l'equip que aconseguia eliminar el contrari.
En el segon cop que vem jugar, vàrem afegir la norma de que abans de poder matar s'havien de fer quatre passades entre diferents persones, d'aquesta manera els participants es veien obligats a col·laborar entre ells.
Finalment, vàrem jugar a un joc de 6 equips. En primer lloc ens vàrem col·locar al voltant d'un hexàgon, on cada equip estava en una aresta diferent i al centre d'aquest hi havia una pilota a sobre d'un con. L'objectiu consistia en sortir per parelles ,aconseguir la pilota i portar-la a la teva zona sense que et prenguessin la cua. En el cas de que te la prenguéssin quedaves eliminat, però si te la prenien quan tenies la pilota, l'equip que te l'havia pres aconseguia el punt. A més a més, la pilota no es podia passar entre companys i si es queia es repetia la jugada sense l'equip infractor.
A mesura que avançava el joc, es va afegir la norma de sortir 3 participants de cada equip i després es va introduir un codi de puntuació diferent.
En aquest nou codi si aconseguies guanyar la jugada no t'enduies només un punt, sinó que si es planificava una estratègia prèvia, s'estava atent als jugadors contraris, s'estava atent de quan agafar la pilota i hi havia comunicació, es podien aconseguir fins a 4 punts.
En aquests dos últims jocs vàrem introduir el concepte d'aprenentatge explícit i implícit. L'ímplicit és aquell que ve amb les normes que no és explicat explicitament als participants.
Rúbrica codi
